L'or

L’or és un mineral encisador que  ens ha captivat des de sempre  per la seva brillantor i el seu color daurat. El seu color groc fa que sigui el metall per excel·lència relacionat amb l´astre sol, i així ho representa el seu nom amb llatí “Aurum”  que ve de Orus (sol) i és per  això que el seu simbol químic és“Au”. Però és també gràcies a les seves propietats de  resistència, raresa i al fet que és molt fàcil treballar amb ell,  que ja des de l’antiguitat  s’han elaborat ornaments d’or. Podríem destacar tant els tresors de les tombes dels faraons a Egipte on trobem màscares d’or, estàtues, monedes com  els tresosrs en l´època precolombina. 

Actualment l’or segueix sent un símbol de riquesa i poder. Té un gran rol a la nostra societat, s’ha emprat com a moneda i valor de canvi des de l’antiguitat i fins fa poc les monedes actuals estaven sostingudes per un valor real en efectiu d’or.

A continuació una mica d’informació pràctica…

Què són el quirats?

Un quirat (“kilate” en llengua castellana) mesura la puresa d’un metall preciós. És una mesura de proporció i es representa amb la lletra “k” o “kt” . Es tracta de dividir un metall en 24 parts i indicar quantes parts d’aquest metall són en estat pur. Per exemple quan parlem d’un lingot d’or de 24 quirats, estem diem que té el 100 per cent d’or i que no està barrejat amb d’altres metalls. En canvi la majoria d’or que s´utilitza en joieria al nostre país és de 18 k (quirats), és a dir, té 18 parts d’or de 24 parts totals . Les 6 parts restants són de plata i coure. Això és degut a que l’or és un material noble molt tou i sense aquests metalls les joies no tindrien la resistència adequada.

En el mercat europeu i últimament també en el nostres país, segurament degut a la crisis, trobem joies d’or de menys quirats, de 12 k i 9 k principalment. Ja que això abarateix molt considerablement el preu final de la joia.

Mans sostenint un collaret d’or amb un penjoll en forma de bola detallada.
Dona portant un collaret fi amb petits penjolls i un anell daurat minimalista.

Com es fa l'or blanc?

L’or blanc que s´utilitza en joies és simplement or groc de 18k (que conté 750 mil·lèsimes d’or pur), combinat amb 6k (250 mil·lèsimes ) d’altres metalls, que en aquest cas seran de metalls blancs que li donaran color blanc i resistència. Els metalls més utilitzats per fer aquest aliatge són plata, platí i pal·ladi. Això fa que les peces d’or blanc segueixin portant un 75% d’or groc pur. Per tant per protegir les joies d’or blanc es banyen en rodi. Aquest acabat final és el que dóna a la peça de joieria el color més blanquinós brillant característic de l´or blanc i que el diferencia del color de la plata, que és menys brillant.

En el cas dels anells i aliances d’or blanc, com que són peces molt exposades al fregament i a rebre petit cops, recomanem cuidar la peça i portar-la de tant en tant a la  joieria de confiança per que tornin a polir i rodiar la vostra peça i així la podreu conservar sempre amb aquest color tan bonic.

Què és l'or rosa?

Per fer or rosa de 18k, necessitarem igualment 18 parts d’or groc pur i  6 parts de metalls restants. En aquest cas, en comptes de combinar-les  amb metalls blancs hi afegirem principalment coure, (En una proporció de 50 mil·lèsimes de plata i 250 mil·lèsimes de coure)  ja que el seu color vermellós barrejat amb el color groc de l’or ens donarà el color rosa tan bonic i apreciat que podem veure en les peces de joieria.

Tres anells d'or rosa amb pedres brillants, apilats un sobre l'altre.
Anell de plata amb disseny minimalista de múltiples bandes entrellaçades.

El rodi

El rodi és un metall de color blanc argentat amb unes característiques de duresa elevada i  resistència  a l’oxidació. Per això en joieria, les peces d’or blanc es galvanitzen amb una capa de rodi per protegir-les. Així aconseguirem que les nostres joies, sobretot els anells, però també arracades, penjolls o braçalets, brillin molt més temps amb aquest color blanquinós tan bonic característic de l´or blanc.

Algunes curiositats

La medalla d’or dels Jocs Olímpics és d’or? Resulta que normalment no. Les medalles d’or Olímpiques estan fetes bàsicament de plata, en un 92,5%, mentre que l’or només està present en un 1,34%, i la resta és coure. Només va haver-hi dos JJOO en què les medalles d’or estaven fetes realment d’or, va ser a  Sant Luis el 1904 i a Londres 1908. A partir d’aquest moment els vencedors van seguir rebent la medalla “d’or” tot i ser fetes bàsicament de plata.

L’índia amb 745,7 tones encapçala el rànquing del país amb més demanda d’or, seguit de xina amb 428 i EUA amb 128,6. Es diu que les dones de la Índia posseeixen el 11% de l’or del món, més que si ajuntem tot l’or existent a EEUU, Suïssa i Alemanya.

A Dubai trobem caixers automàtics dispensadors d’or.

L’or és un gran conductor, per això és molt usat en els contactes dels microprocessadors, per   cobrir els terminals dels telèfons mòbils o dels coixins de seguretat dels automòbils, com a exemples de molts altres usos en electrònica.

A EEUU reciclant mòbils aconsegueixen grans quantitats d’or. El 2015 Apple va recuperar-ne  1 tona.

L’or és comestible? Doncs sí. De fet dins del cos humà ja trobem micro partícules  d’aquest mineral, especialment en la sang. Però no és només comestible si no que fins i tot és curatiu.

En l’Edat Mitjana els alquimistes ja usaven la pols d’or per donar-lo en glops als malalts artritis per millorar el seu dolor. Encara ara s’usa l’or combinat amb altres elements per tractar la artritis reumatoïdea.

Segons l ‘Ayurveda (ciència de la vida) la medicina tradicional de l’Índia, l’or és eficaç per als nervis, millora la memòria i la intel·ligència, enforteix els músculs del cor i augmenta el vigor.

Una de les maneres d’utilitzar la seva energia és fent aigua d’or.

Per preparar aquesta aigua, poseu un ornament d’or (sense pedres) en mig d’un litre d’aigua i poseu-ho a bullir fins que s’evapori a la meitat. L’energia electrònica de l’or passa a l’aigua en aquest procés. Es pot prendre una culleradeta d’aigua dues o tres vegades al dia. L’aigua de l’or dóna energia al cor provocant que el pols feble es torni fort.  Font: llibre  Vasant Lad “ La ciencia de Curarse a uno mismo