L'or
L’or és un mineral encisador que ens ha captivat des de sempre per la seva brillantor i el seu color daurat. El seu color groc fa que sigui el metall per excel·lència relacionat amb l´astre sol, i així ho representa el seu nom amb llatí “Aurum” que ve de Orus (sol) i és per això que el seu simbol químic és“Au”. Però és també gràcies a les seves propietats de resistència, raresa i al fet que és molt fàcil treballar amb ell, que ja des de l’antiguitat s’han elaborat ornaments d’or. Podríem destacar tant els tresors de les tombes dels faraons a Egipte on trobem màscares d’or, estàtues, monedes com els tresosrs en l´època precolombina.
Actualment l’or segueix sent un símbol de riquesa i poder. Té un gran rol a la nostra societat, s’ha emprat com a moneda i valor de canvi des de l’antiguitat i fins fa poc les monedes actuals estaven sostingudes per un valor real en efectiu d’or.
A continuació una mica d’informació pràctica…
Què són el quirats?
Un quirat (“kilate” en llengua castellana) mesura la puresa d’un metall preciós. És una mesura de proporció i es representa amb la lletra “k” o “kt” . Es tracta de dividir un metall en 24 parts i indicar quantes parts d’aquest metall són en estat pur. Per exemple quan parlem d’un lingot d’or de 24 quirats, estem diem que té el 100 per cent d’or i que no està barrejat amb d’altres metalls. En canvi la majoria d’or que s´utilitza en joieria al nostre país és de 18 k (quirats), és a dir, té 18 parts d’or de 24 parts totals . Les 6 parts restants són de plata i coure. Això és degut a que l’or és un material noble molt tou i sense aquests metalls les joies no tindrien la resistència adequada.
En el mercat europeu i últimament també en el nostres país, segurament degut a la crisis, trobem joies d’or de menys quirats, de 12 k i 9 k principalment. Ja que això abarateix molt considerablement el preu final de la joia.
Com es fa l'or blanc?
L’or blanc que s´utilitza en joies és simplement or groc de 18k (que conté 750 mil·lèsimes d’or pur), combinat amb 6k (250 mil·lèsimes ) d’altres metalls, que en aquest cas seran de metalls blancs que li donaran color blanc i resistència. Els metalls més utilitzats per fer aquest aliatge són plata, platí i pal·ladi. Això fa que les peces d’or blanc segueixin portant un 75% d’or groc pur. Per tant per protegir les joies d’or blanc es banyen en rodi. Aquest acabat final és el que dóna a la peça de joieria el color més blanquinós brillant característic de l´or blanc i que el diferencia del color de la plata, que és menys brillant.
Què és l'or rosa?
Per fer or rosa de 18k, necessitarem igualment 18 parts d’or groc pur i 6 parts de metalls restants. En aquest cas, en comptes de combinar-les amb metalls blancs hi afegirem principalment coure, (En una proporció de 50 mil·lèsimes de plata i 250 mil·lèsimes de coure) ja que el seu color vermellós barrejat amb el color groc de l’or ens donarà el color rosa tan bonic i apreciat que podem veure en les peces de joieria.
El rodi
El rodi és un metall de color blanc argentat amb unes característiques de duresa elevada i resistència a l’oxidació. Per això en joieria, les peces d’or blanc es galvanitzen amb una capa de rodi per protegir-les. Així aconseguirem que les nostres joies, sobretot els anells, però també arracades, penjolls o braçalets, brillin molt més temps amb aquest color blanquinós tan bonic característic de l´or blanc.
Algunes curiositats
La medalla d’or dels Jocs Olímpics és d’or? Resulta que normalment no. Les medalles d’or Olímpiques estan fetes bàsicament de plata, en un 92,5%, mentre que l’or només està present en un 1,34%, i la resta és coure. Només va haver-hi dos JJOO en què les medalles d’or estaven fetes realment d’or, va ser a Sant Luis el 1904 i a Londres 1908. A partir d’aquest moment els vencedors van seguir rebent la medalla “d’or” tot i ser fetes bàsicament de plata.
L’índia amb 745,7 tones encapçala el rànquing del país amb més demanda d’or, seguit de xina amb 428 i EUA amb 128,6. Es diu que les dones de la Índia posseeixen el 11% de l’or del món, més que si ajuntem tot l’or existent a EEUU, Suïssa i Alemanya.
A Dubai trobem caixers automàtics dispensadors d’or.
L’or és un gran conductor, per això és molt usat en els contactes dels microprocessadors, per cobrir els terminals dels telèfons mòbils o dels coixins de seguretat dels automòbils, com a exemples de molts altres usos en electrònica.
A EEUU reciclant mòbils aconsegueixen grans quantitats d’or. El 2015 Apple va recuperar-ne 1 tona.
L’or és comestible? Doncs sí. De fet dins del cos humà ja trobem micro partícules d’aquest mineral, especialment en la sang. Però no és només comestible si no que fins i tot és curatiu.
En l’Edat Mitjana els alquimistes ja usaven la pols d’or per donar-lo en glops als malalts artritis per millorar el seu dolor. Encara ara s’usa l’or combinat amb altres elements per tractar la artritis reumatoïdea.
Segons l ‘Ayurveda (ciència de la vida) la medicina tradicional de l’Índia, l’or és eficaç per als nervis, millora la memòria i la intel·ligència, enforteix els músculs del cor i augmenta el vigor.
Una de les maneres d’utilitzar la seva energia és fent aigua d’or.
Per preparar aquesta aigua, poseu un ornament d’or (sense pedres) en mig d’un litre d’aigua i poseu-ho a bullir fins que s’evapori a la meitat. L’energia electrònica de l’or passa a l’aigua en aquest procés. Es pot prendre una culleradeta d’aigua dues o tres vegades al dia. L’aigua de l’or dóna energia al cor provocant que el pols feble es torni fort. Font: llibre Vasant Lad “ La ciencia de Curarse a uno mismo